CURS D’INICIACIÓ ALS HIPOPRESSIUS

Allibera el diafragma i reforça tota la musculatura profunda.

Els hipopressius són uns adominals especifics que treballen la musculatura de la faixa abdominal i el sòl pelvià.

Són un 60% més efectius que el treball abdominal tradicional.

Millora el to de base de la musculatura abdominal i pèlvica, mitjançant l’automatització de la contracció reflexa d’aquesta zona (fibres de tipus posturals o de paret), sense exercir cap pressió intrabdominal que provoqui més debilitament. Tot al contrari que amb el treball abdominal tradicional, que degut a la pressió que causa una flexió de tronc al sol pelvià i a la faixa, no deixa espai a les visceres, el que deriva en una distensió abdominal o sigui, el perímetre surt cap a fora.

  • dimecres d’octubre: 3 -10 -17 i 24
  • 20:30-21:30h
  • INGRAVITT
  • 50
  • 45 inscrits al centre
  • Ariadna Candeal (certificada de tots els nivells d’hipopressius)

En homes, la faixa abdominal acostuma a cedir quan s’està en repòs perquè hi ha to muscular d’esforç, però no de base. El que representa un perill, ja que el poc to muscular de base pot provocar hèrnies abdominals, umbilicals, inguinals o discals com pateixen tants esportistes que fan molts exercicis abdominals, però que en no tenir musculatura de base, els teixits no poden aguantar la pressió i cedeixen.

En dones, el problema s’agreuja, ja que la zona per on s’escapa la pressió és la vagina, el què pot provocar hèrnies vaginals (prolapses, caigudes de bufeta, úter i/o recta) que acostumen anar aparellades amb incontinència urinària. És un greu problema que es pot prevenir amb aquest mètode.

Un mètode creat pel Dr. Marcel Caufriez (Doctorat en Ciència de la Motricitat i especialista en rehabilitació i reeducació uroginecològica), i que tot i que en un primer moment va sorgir com a una tècnica utilitzada principalment en l’àmbit preventiu del post-part, actualment s’ha vist ampliada a nivell terapèutic (rehabilitació) com físic (prevenció).

Causes principals del debilitament de la faixa abdominal i sòl pelvic

Embaràs i part: És la principal causa, tot i que els seus efectes poden aparèixer anys després. Durant l’embaràs es produeix una hormona que relaxa els músculs pelvians per facilitar el part. A més a més, si el bebè és de gran pes o de gran perímetre cranial afecta directament la musculatura pelviana.

Post-part: Posterior al part, la dona comença a fer activitat física sense considerar com han quedat els seus músculs, que segurament no poden suportar un important augment de la pressió abdominal. Això fa que si no hi ha una correcta recuperació de la faixa abdominal i del sòl pelvià, amb l’inici de l’activitat física encara es debilitarà molt més.

Pràctiques esportives: Els esports amb impacte (atletisme, tennis, aeròbic, fúting…) augmenten la pressió en la paret abdominal i altera el to muscular pelvià. També els abdominals tradicionals sense una correcta prescripció, causen més debilitat en la musculatura que fa de paret per la pressió intrabdominal, ja que aquest tipus d’abdominals exerciten els músculs de tipus força però debilitant el to de base.

Menopausa i envelliment: Els canvis hormonals de la menopausa i el simple fet del pas dels anys atrofia aquesta musculatura.

Herència: Pràcticament 2 de cada 10 dones, tenen una debilitat innata dels músculs del sol pelvià.

Hàbits quotidians i altres factors: Hi ha d’altres costums i causes que perjudiquen la faixa abdominal i el sòl pelvià com retenir l’orina o fer empenta per buidar bufeta, anar amb roba molt ajustada, l’obesitat, l’estrenyiment, tocar instruments de vent, el cant, la tos crònica, el sedentarisme, les males actituds corporals, i qualsevol augment repetitiu de la pressió intrabdominal.

Conseqüències

Les conseqüències de tenir debilitada la musculatura pelviana són:

– Incontinència orinaria (6 de cada 10 dones)
– Prolapse d’òrgans pelvians (despreniment de matriu i bufeta): 45% de les dones ho pateixen en el post part
– Perímetre cap a foraProblemes d’esquena
– Pèrdua de la sensibilitat de les relacions sexuals (anorgàsmia en dones del 30-50%)
– Problemes d’erecció
– Hèrnies inguinals

La tècnica hipopressiva ajuda a prevenir qualsevol de les conseqüències, millorant el to muscular per a minvar els efectes abans descrits, així com per a millorar la qualitat de vida, disminuint els efectes negatius si ja existeix una patologia.

Si s’és esportista… amb molta més raó, primer per tal de compensar les càrregues i pressions abdominals que causen la majoria d’esports sobre aquesta musculatura, evitant el debilitament i les conseqüències, i segon per millorar el rendiment esportiu gràcies a la implicació de músculs com el diafragma toràcic, el transvers, oblics i el serrat major i el treball en apnea.

Alguns beneficis són:

– Prevenció i disminució de la incontinència urinària
– Prevenció dels prolapses (bufeta, uterins, recte)
– Reducció del perímetre de la cintura
– Millora de les relacions sexuals
– Gestió correcta de les pressions abdominals en les pràctiques esportives.

granollers les franqueses cardedeu la garriga la roca hipopressius

granollers les franqueses cardedeu la garriga la roca hipopressius

granollers les franqueses cardedeu la garriga la roca hipopressius

Si no n'has fet mai aquesta és la teva, des de zero i en mans de professionals especialitzats.

i gaudeix!

 àpte per a tothom.

PROPERS WORKSHOPS